Exposada a la sala de l’ACC (Barcelona 2012) i a CERCO (Saragossa 2011)
La instal·lació és un petit clam en contra de la vulneració que encara avui, en ple segle XXI, pateixen els drets més bàsics de les persones en molts indrets del món, drets recollits per l'ONU en la "Declaració Universal dels Drets Humans" publicada el 1948 en resposta a les barbaritats comeses durant la II Guerra Mundial. A través del nostre particular mitja d’expressió, la ceràmica, intentem reflexionar i fer reflexionar sobre aquesta situació.
Maria Romaní ha escrit en la revista “TERRART” nº 42 - 1er semestre 2013
“L’exposició no deixava indiferent. Una de les seves instal·lacions consistia en un tapís de planxes de porcellana on hi havia cal·ligrafiats mots com vida, persona, llibertat, ..., escrits en algunes llengües de tot el món, com per exemple l’àrab i el japonès. Els referents als maltractaments físics quedaven representats per una col·lecció de bustos malmesos, exposats sobre una base de filat de filferro que reforçava la seva dolorosa lectura. L’exposició reflectia clarament la intenció de fer-hi presents tots els continents i totes les races, encara que fos de manera simbòlica. Tot aquest dolor general quedava amortit amb la lectura esperançadora que, malgrat tanta opressió, cada persona, a nivell individual, ha de tenir la fortalesa i la capacitat suficients per poder sortir d’aquesta situació."
