Quan et poses a pensar des de zero el que acabarà sent un conjunt d’obres que seran mostrades en una exposició, van fent-se presents, conscient o inconscientment, les experiències que has anat acumulant i ho fan potser amb més força les del passat pròxim.
L’estada a la Xina, nova gent, nova cultura, nous costums i nous paisatges; els camps d’arròs amb les seves formes repetitives i ondulants, sensació de moviment. La navegació de llarg recorregut, sempre el mateix però sempre diferent; les ones, altre cop formes repetitives sempre en moviment. L’espai, l’univers, aquest lloc sense fi evident, misteri no desvelat fins ara, del qual som un puntet més dels que veiem sobre els nostres caps.
Des de fa ja molt temps, la porcellana és la meva matèria de treball. Ara he cercat una mirada diferent de l’habitual, aprofitant dues de les seves característiques que sempre m’han fascinat: el seu color blanc pur i la seva translucidesa. La llum travessant la porcellana fa que el seu blanc pur i fred, esdevingui menys blanc i es torni càlid. Formes abans poc visibles prenen ara protagonisme. La repetició d’elements que tenen una base comuna, “sempre el mateix, sempre diferent”, componen les obres que es presenten en aquesta exposició.
